Derecho a las telecomunicaciones

CONVERGENCIA - INCLUSION - LIBERTAD - EQUIDAD

lunes, 28 de diciembre de 2015

Agilizarán el cambio de proveedor sin tocar el número

Agilizarán el cambio de proveedor sin tocar el número

viernes, 16 de octubre de 2015

EiTV Blog: ENTRE O ADOLESCENTE E O "ABORRECENTE"

EiTV Blog: ENTRE O ADOLESCENTE E O "ABORRECENTE": Adolescência é uma idade complicada. A gente espicha, a voz muda, a cara começa a ficar de adulto, mas a criança dentro da cabeça ainda...

miércoles, 29 de abril de 2015

Reunião na Anatel decide o futuro das caixas de conversão do sistema analógico pra TV Digital - Cidadania Digital

Reunião na Anatel decide o futuro das caixas de conversão do sistema analógico pra TV Digital - Cidadania Digital

lunes, 2 de marzo de 2015

Cotel presenta demanda de nulidad por la compra de ITS - La Razón

Ojala esta vez se castigue a los culpables de esta estafa

Al margende ello, se debe investigar el resto de compras que alcanzaró la suma de 40 millones de dolares (Supercanal/Bocardo, Triple pay rural/Hansa, triple play urbano/Hansa, NGN/SISTECO)

Cotel presenta demanda de nulidad por la compra de ITS - La Razón

Bien por Guillen !!!

CCBU KST

lunes, 9 de febrero de 2015

Emisoras abren cuenta regresiva para el apagon de la TV analógica en Brasil

En menos de dos meses, el dia 3 de abril, telespectadores en Brasília y Rio Verde abren la cuenta regresiva para el apagón de la televisiòn analógica. En un año, se da cierto, será necesario tener umn televisor apropiado o un conversor de señales para ver TV en la capital. Antes de eso, en noviembre aún de 2015, lo mismo sucederá para los 200 mil pobladores de la ciudad goiana.
Contra el reloj, Anatel, teles y TVs acordaron um calendário en que las grandes decisiones sobre el proceso de transicón de la TV Digital serán tomadas en los próximos 60 dias: notadamente la configuración de los receptores a ser distribuídos a 14 millones de famílias y como verificar que 93% de los hogares de cada ciudad brasilera consigue ver televisión sin la señal analógica.
Decisões mais simples já foram tomadas. Assim, a partir de abril será usado um logotipo único (que pode ser visto logo abaixo) avisando quantos dias faltam para o desligamento analógico. No começo, essa contagem será vista três vezes por dia – número gradativamente elevado para 15 inserções ao se aproximar a data de cada cidade.
Na próxima semana, o grupo de implementação da digitalização, o Gired, liderado pela agência e com representantes de teles e tevês, se debruça sobre outras questões práticas: como será o call center e o site informativo da transição digital. Ambos serão geridos pela Empresa Administradora da Digitalização, ou EAD.
A EAD será provavelmente uma sociedade anônima formada pelas operadoras que venceram o leilão dos 700 MHz – Claro, Vivo, Tim e Algar (CTBC). Em 31 de janeiro, as teles contrataram a consultoria Mckinsey e o CPqD para sugerirem  o formato legal e operacional dessa empresa, que vai administrar os R$ 3,6 bilhões em dinheiro das operadoras. A EAD deve estar constituída até 20 de março. O call center e o site precisam funcionar junto com a contagem regressiva, em abril.
“O espírito de resolver está ótimo, melhor do que o esperado, mas é verdade que até aqui tratamos de temas mais fáceis, ou menos conflituosos. As principais decisões virão em março e abril, quando vamos definir o receptor e a pesquisa que vai medir a preparação dos domicílios”, reconhece o coordenador do Gired, o conselheiro da Anatel, Rodrigo Zerbone.
Fonte:
http://convergenciadigital.uol.com.br/cgi/cgilua.exe/sys/start.htm?infoid=38906&sid=11#.VNXyoC6lYZw
[]s

viernes, 23 de enero de 2015

lunes, 19 de enero de 2015

Museo de el audiovisual de Barcelona: una asignatura pendiente


Gracias a:

Daniel Condeminas i Tejel | Actualitzat el 09/01/2015 a les 19:31h
por el envío
Exposició sobre Tim Burton a la Cinémathèque Française de París.Exposició sobre Tim Burton a la Cinémathèque Française de París.
La llista de ciutats amb grans museus de la televisió i del cinema és llarga: Nova York, Berlín, Los Ángeles, París, Londres, Torí o Bradford, per esmentar algunes de les ubicacions dels espais més significatius. El passat, present i futur de les distintes expressions de la creació i la indústria audiovisual tenen seus on, de forma més o menys prioritària, es preserva el llegat històric, s’estudia i es divulga el patrimoni de la ràdio, de la televisió, dels nous mitjans a la xarxa, del cinema o dels videojocs.
Uns museus que són un gran aparador per a la promoció i difusió de la producció pròpia del país, i un espai de formació i experimentació per als futurs nous professionals d’aquest sector. I tot això sumat al seu poderós atractiu per al turisme cultural intern i extern i, a més, pensats per a tot els públics. Un atractiu per a una Barcelona que s’ha situat com una de les ciutats del món més ben valorades per al turisme familiar. Però Barcelona encara no disposa d’un espai museístic d’aquestes característiques.
Pel que fa a museus, Catalunya té un parell d’equipaments vinculats a l’audiovisual, de gran interès, però cap d’ells no correspondrien als exemples internacionals abans citats, a banda d’estar ubicats en altres ciutats del país. El Museu del Cinema de Girona és molt dinàmic en les seves activitats i exposicions temporals, però molt reduït al llegat del patrimoni del cineasta i col·leccionista Tomàs Mallol. En l’àmbit estricte d’equips tècnics, el mNACTEC de Terrassa exhibeix una petita mostra d’aparells de la història de la ràdio, la televisió i, tímidament, dels videojocs.
Dins d’aquest repàs, i com a precedent més o menys directe, caldria esmentar la modesta però ambiciosa iniciativa de la Casa de la Ràdio i la Televisió, que va funcionar fa uns anys a Barcelona, amb una oferta pedagògica adreçada a les escoles, impulsada pel periodista Josep Adolf Estrader. Una proposta cultural i educativa que des del 2012 viu una segona època, ara sí, amb suport institucional, dins d’una gran mansió de la població francesa de Samazan, a la vora de Bordeus.
En un altre estadi, no podem deixar de mencionar la Filmoteca de Catalunya, tant pel que fa a la seva tasca de preservació del patrimoni històric del nostre cinema com de la seva funció de promoció de la cultura cinematogràfica, afavorida per les prestacions de la seva nova seu al Raval barceloní.
Educació i audiovisual. El museu com a eina pedagògica
La cultura de l’audiovisual, l’aprenentatge sobre els continguts i missatges dels mitjans de comunicació i de les expressions artístiques de l’univers audiovisual, l’entendre els seus codis semàntics, ideològics, i els processos de creació, producció, exhibició i transmissió que hi ha darrere, són un dels pilars de qualsevol concepció avançada de l’educació a les escoles i a la resta d’estaments implicats en la pedagogia de les noves generacions de ciutadanes i ciutadans. És la necessitat de respondre a una greu mancança assenyalada per la directora del prestigiós espai Jeu de Paume parisenc, Marta Gili: “No hi ha esperit crític en relació amb el que veiem a les imatges. A les escoles es fan anàlisis de textos, però no d’imatges”.
La media literacy és una assignatura que continua pendent al nostre país, i un futur museu de les característiques descrites esdevindria una eina de gran valor per a l’aprenentatge que es fa a les aules, i oferiria unes possibilitats d’experimentació i visualització educativa que no poden oferir –lògicament– els centres escolars i instituts. Més enllà de l’excel·lent tasca desenvolupada de fa anys per entitats com Drac Màgic, A Bao A Qu o Aula Mèdia, des de l’àmbit de la societat civil, o la Filmoteca de Catalunya des de l’institucional, i sense oblidar el paper que hi juguen els cineclubs existents arreu de Catalunya, el nostre país necessita que l’educació en l’audiovisual i els mitjans de comunicació esdevingui una matèria normalitzada a totes les escoles, tot seguint les passes de països com França o Dinamarca, per posar dos exemples de llarga i reeixida tradició.
Des d’un punt de vista normatiu, tant la Llei d’Educació, com la Llei del Cinema en fan esment explícit fins i tot amb un capítol específic en el cas de la segona. Però per diverses raons, no s’ha anat gaire més enllà d’un parell de programes pilot. La seva implementació seria també un homenatge a l’històric Pla d’Aplicació del Cinema Escolar, impulsat pel Servei de Cinema de la Generalitat. Un ambiciós pla pedagògic que fa vuitanta anys afirmava que “cal fer que la pantalla no resulti un accessori tan limitat i trist com la pissarra. Aquest quadre lluminós ha de ser una finestra oberta a la vida”.
Precisament, el programa Europa Creativa, que engloba les actuacions estratègiques de la UE fins al 2020 per al món de la cultura i les seves indústries, ha situat la media literacy com un dels seus objectius bàsics. Més enllà de la promoció educativa d’una competència fonamental en el context de la societat de la informació, l’interès de la Comissió Europea rau en motius de mercat intern, en aconseguir l’augment del coneixement i millorar l’accés de les obres audiovisuals europees a les noves generacions per desenvolupar audiències que estiguin més interessades en les produccions nascudes a la UE, davant l’enorme pressió de les major nord-americanes dins el mercat europeu.
10 anys de projectes
National Media Museum de Bradford.National Media Museum de Bradford.Barcelona ha organitzat en els darrers anys grans exposicions sobre el món de l’audiovisual i, en concret, sobre la televisió; dues d’elles amb una clara voluntat d’internacionalització. El 2008, el Palau Robert acollia Adéu a la tele, adreçada a un públic familiar, en la qual el relat se centrava en allò que havia de ser el gran canvi tecnològic de la digitalització de tot el procés de producció, edició i emissió televisiva, que havia de finalitzar-se dos anys més tard a totes les llars: l’apagada analògica i el seu relleu per la TDT.
El 2010 el MACBA en feia una lectura inusual amb Esteu a punt per a la televisió?, que mostrava 145 experiments audiovisuals creats per artistes i pensadors de tot el món, des d’Andy Warhol a Pier Paolo Pasolini, passant per Lévi-Strauss o Jean-Luc Godard. Des d’una perspectiva de reflexió sobre el seu paper determinant en la configuració de la societat, el CCCB impulsà un any més tard una ambiciosa exposició que prenia com a base el ja clàssic llibre de Gilles Lipovetsky i Jean Serroy, L’écran global. Amb un plantejament molt participatiu, dins i fora de l’espai físic de l’exposició, Pantalla global recorria diverses vessants de l’univers comunicatiu protagonitzat per la pantalla televisiva, com l’esport, la política o la publicitat, i finalitzava amb un espai d’experiències interactives. Va ser una exposició que posteriorment viatjà exitosament al País Basc i a Mèxic.
La col·lecció Josep Maria Queraltó és una de les col·leccions privades més importants del món, amb més de 20.000 aparells i materials catalogats.
Pel que fa a la materialització d’un gran museu de l’audiovisual a Barcelona, hi ha hagut tres iniciatives sorgides a partir del 2004, però que en cap dels casos no ha anat més enllà dels papers del projecte i de la signatura de convenis.
El 2005 es posava en marxa el projecte Parc Barcelona Media al llavors naixent districte 22@, impulsat per la UPF, l’Ajuntament i el grup Mediapro. En aquesta operació público-privada, en destacava l’aposta per una Fàbrica dels Mèdia, presidida per un espai dedicat a la divulgació del passat, el present i les tendències futures de l’audiovisual, que tindria com a eix central de la seva proposta museística l’extraordinària col·lecció reunida pel cofundador de l’empresa més important del nostre país pel que fa als equipaments de les sales cinematogràfiques dels darrers quaranta anys: Kelonik. Tres anys més tard, el conveni signat per la Fundació Aula de Cinema-Col·lecció Josep Maria Queraltó quedà extingit en no haver-se avançat en res pel que fa al projecte museístic previst.
La col·lecció Josep Maria Queraltó és una de les col·leccions privades sobre l’audiovisual, i especialment el cinema, més importants del món. Amb més de 20.000 objectes, màquines i materials catalogats, provinents de 15 països d’arreu del món, repassa tota la història, des del precinema amb les seves làmpades màgiques als aparells digitals, amb una valuosíssima mostra de l’evolució del cinema fotoquímic: del blanc i negre al sonor i el color, passant per l’estereoscòpia, i en tots els vessants del seu procés productiu: rodatge, revelat, muntatge, edició i exhibició. A banda de fotografies, pel·lícules, diapositives, revistes, cartells i altres materials, la col·lecció permet un exhaustiu repàs de la històrica tècnica del cinema a Catalunya, on els aparells desenvolupats pel mateix Queraltó al llarg de la seva dilatada trajectòria professional, hi tenen un paper destacat. Una col·lecció de la qual ja s’han organitzat 39 exposicions temporals per diferents ciutats, com L’experiència màgica del cinema, que es va poder visitar al vestíbul de l’edifici històric de la UB entre finals del 2013 i els primers mesos de 2014.
Fa cinc anys es presentava un nou projecte, encara més ambiciós: el parc BZ Barcelona Zona Innovació, que havia de transformar la zona de l’antiga factoria SEAT a la Zona Franca en un gran centre de R+D+I i producció dels sectors de l’alimentació, la medicina i la cultura, amb la participació directa de la UB. En aquesta operació, algunes de les principals empreses audiovisuals del país havien de posar dempeus un gran pol industrial amb 28.000 metres quadrats destinats a platós i equipaments diversos. Al BZ Barcelona Innovació Cultura apareix la proposta d’un gran museu de l’audiovisual, on la col·lecció Queraltó tornava a esdevenir-ne peça fonamental. Tot i que sobre el 2011 el projecte general semblava que es reprendria, continua a l’espera.
Una darrera proposta, nascuda de la iniciativa directa de professionals del sector, va arribar també als despatxos del Govern. El projecte del Museu de les Arts Audiovisuals, MUAA, plantejava una proposta decididament lúdica i obertament comercial. Enlloc d’un museu on anar a veure coses, seria un espai on fer-ne, d’acord amb les actuals tendències d’oci cultural. Entre altres experiències, el projecte pretenia que els visitants, de totes les edats, participessin dins d’una unitat mòbil del procés de l’edició d’un gran esdeveniment en directe, o en l’enregistrament d’un programa des d’un plató amb les darreres tecnologies a l’abast. Un projecte que comptaria amb el suport estratègic del Danish Film Institute, el Deutsches Filmmuseum o el centre Barbican londinenc. Una proposta museística oberta també a la divulgació de la història de l’audiovisual, que no pogué anar més enllà del dossier de presentació.
Els museus de l’audiovisual són un gran aparador per a la promoció de la producció pròpia i un espai de formació i experimentació per als futurs professionals.
Passats aquests deu anys d’infructuoses gestions i projectes, la Fundació Aula de Cinema-Col·lecció Josep Maria Queraltó continua maldant per aconseguir que la col·lecció es quedi definitivament al nostre país, conformant una futura seu que posaria Barcelona i Catalunya també en el mapa dels grans museus internacionals de l’audiovisual. Un futur museu, aquest sí, que s’obrirà properament a Vallbona de les Monges, on va néixer Josep Maria Queraltó, permetrà gaudir d’un petit tast d’allò que podria ser la gran exposició permanent que podríem, hauríem, de tenir a Barcelona.
Un museu de l’audiovisual en què seria imprescindible incorporar el món de les telecomunicacions. Si des d’una perspectiva econòmica i industrial configuren l’hipersector de les TIC amb l’audiovisual, haurien de tenir també un paper rellevant dins les exposicions permanents i temporals, determinants aquestes últimes en el dinamisme de qualsevol espai museístic. Un model per considerar seria l’exposició sobre els dos-cents anys de la història de les telecomunicacions, inaugurada aquesta tardor al Science Museum de Londres. I serveixi com a exemple de grans mostres internacionals que encara no han arribat al nostre país, les que el Barbican està fent recórrer per tot el món sobre la cultura dels videojocs. Les seves exposicions Game On i Game On 2.0 repassen els ja cinquanta-dos anys d’història d’aquest sector que ha desplaçat al cinema pel que fa a la seva facturació mundial, i en què Catalunya comença a jugar un paper cada cop més protagonista.
Patrimoni i futur
Museo Nazionale del Cinema de Torí.Museo Nazionale del Cinema de Torí.La preservació del patrimoni és fonamental. Es parla sovint de la preservació del patrimoni fotoquímic –les pel·lícules– però poc o gens dels materials enregistrats en suports magnètics que en pocs anys podríem perdre definitivament. La ingent tasca de digitalització necessària per conservar i posar a disposició aquests materials, en línia amb el que ha fet internament la CCMA.
El patrimoni de TVE i RNE a Catalunya, en part perdut definitivament per inundacions, deixadeses i altres estralls, sumat als més de trenta anys de televisions locals, és la nostra memòria visual que s’hauria de poder conservar, catalogar i posar a disposició d’estudiosos, professionals, responsables educatius i públic en general. Que lluny estem de casos d’èxit com el de l’INA francès, que actualment disposa d’un catàleg de 5 milions d’hores de programació de televisió i ràdio, consultables en línia, i més d’un milió de fotografies vinculades als diferents sectors i expressions de l’audiovisual.
Enguany commemorem el 90è aniversari de la ràdio catalana, el 50è de les primeres emissions en català a la televisió i el 80è de la primera exhibició pública d’una emissió televisiva a Catalunya, a més del centenari de la constitució de la primera empresa de producció cinematogràfica de la península, la Casa Barcinógrafo. Seria una gran notícia que aquest projecte comencés a deixar el territori eteri de les intencions per avançar cap a les decisions. Manllevant el títol del llibre-catàleg de la Fundació Aula de Cinema-Col·lecció Josep Maria Queraltó, que passés de “les ombres al film”, dels projectes a ser una magnífica realitat en els propers anys. 
Article publicat en el núm. 2 de la revista Comunicació 21 (desembre 2014, segona època).

viernes, 9 de enero de 2015

Sector de telecomunicaciones prepara tecnología 5G

El sector planea reunirse entre el 2016 y 2017 para analizar los estándares

Tras varios años de lanzamiento de la tecnología móvil de cuarta generación 4G, la primera que cuenta con estándares internacionales unificados (los LTE, o Evolución para el Largo Plazo, en inglés), el sector ya piensa para 2020 en el 5G, que hoy parece ciencia ficción.
Más allá de los móviles con conexión a Internet de hoy, será una tecnología con velocidades y capacidades de gestión de tráfico de datos aún inimaginables, que podrían hacer posible desde interfaces y conversaciones con proyecciones holográficas en tres dimensiones a vivir entre millones de objetos cotidianos interconectados entre sí.
El debate sobre los futuros estándares técnicos y las exigencias tecnológicas necesarias para su puesta en marcha agita estos días en Shanghái el Foro Mundial de Banda Ancha Móvil 2014.
El encuentro, organizado por el gigante tecnológico privado chino Huawei, el segundo mayor productor mundial de equipos de telecomunicaciones, reúne este año a varios cientos de representantes de operadoras de telefonía, fabricantes, investigadores y académicos.
"A nuestros padres el 5G les parecerá una tecnología ubicua y sin interrupciones, que permitirá tener una interfaz con la que interactuar prácticamente con cualquier cosa" , explicó hoy a un reducido grupo de periodistas Tong Wen, vicepresidente del centro de investigación y desarrollo de Huawei en Canadá, centrado en la 5G.
"Eso no significa solamente utilizar un pequeño aparato para entrar en internet, y desde internet hacerlo todo, como es el modelo que tenemos ahora mismo" , explicó: "con el 5G tendremos conexión de banda ancha (a velocidades de gigabytes por segundo), pero con una interfaz que podría ser muy inmersiva" .
La telefonía 5G, que se espera que empiece a ser habitual en nuestras vidas entre 2020 y 2030, permitiría aplicaciones como las que ya se están desarrollando en laboratorio: interfaces basadas en proyecciones holográficas mediante láser, una realidad virtual con la que sería posible interactuar y mantener conversaciones en 3D.
"Los surcoreanos tienen un programa nacional, que anunciarán en unos ocho años" , reveló, "por el que podrán ofrecer aparatos móviles que harán posible este tipo de proyecciones y de interconexión con las redes" de telefonía, que para entonces podrán gestionar unas mil veces más tráfico y a unas cien veces más rápido que hoy.
Aparte de estas "interacciones entre humanos" , la tecnología 5G también permitirá un grado sin precedentes de automatización de nuestra vida diaria, con interconexiones de máquina a máquina entre nuestros hogares, vehículos y objetos cotidianos, que podrán ser coordinados, o compartir datos entre sí, en nuestro beneficio.
Esto hará posible un futuro "internet de las cosas" que permitirá eliminar la acción humana directa en todas estas operaciones, con incontables aplicaciones posibles, desde una gestión del tráfico urbano coordinada automáticamente por internet a controles médicos sistemáticos del usuario.
El tamaño del mercado potencial podría ser, en la próxima década, de unos 100 millones de vehículos, 1.000 millones de hogares, 10.000 millones de instalaciones industriales y unas 100.000 de logística, vaticinan los estudios que maneja Tong: "este es el grado de conectabilidad que permitirá esta tecnología" , concluyó.
Su conjunción con el creciente desarrollo de los sistemas de procesamiento y análisis de inmensas cantidades de datos en tiempo real ("Big Data") y de la robótica, señaló, pueden dar un vuelco tecnológico al mundo en las próximas décadas que aún hoy parece ciencia-ficción.
El camino hacia esto pasa por el Congreso Mundial de Radiofonía de noviembre de 2015, donde se adjudicarán mundialmente nuevos anchos de banda del espectro radiofónico, aplicables para tecnología 4G y 5G, lo que "sentará las primeras bases" de esta última, para la que aún no hay estándares técnicos establecidos.
Entre 2016 y 2017 el sector se reunirá para estudiar esos posibles estándares, entre 2017 y 2019 previsiblemente se fijarán unos unificados para todo el mundo, y entretanto las firmas del sector estarán preparando ya el lanzamiento comercial de esta tecnología desde 2020, de la que habrá redes nacionales hacia 2023.
 http://www.eluniversal.com.mx/computacion-tecno/2014/telecomunicaciones-5g-telefonia-ciencia-ficcion-97760.html
CCBU
KST 2015